''Els arbres del parc, sembla 
que es perdin en llunyana 
visió de vell gravat, 
tot plena de màgica 
dolçor que fa pensar 
en velles enyorances. 
Quan s'acosti la fosca, 
les bruixes i les branques 
s'aferraran com serps 
en lluita de fantasmes.''

14
/18
I

Poques paraules surten 
de les boques en calma. 
Els arbres del parc, sembla 
que es perdin en llunyana 
visió de vell gravat, 
tot plena de màgica 
dolçor que fa pensar 
en velles enyorances. 
Quan s'acosti la fosca, 
les bruixes i les branques 
s'aferraran com serps 
en lluita de fantasmes. 
Tancarem la finestra 
i voltarem la flama. 
El foc allargarà 
ombres esvalotades. 

BARTOMEU ROSSELLó-PòRCEL
Nou poemes, 1933