Al fons del vell carrer 
hi dansaven sardanes, 
d'homes i dones bull 
la plaça endiumenjada; 
aquell matinet d'or 
era ple de rialles, 
de besos i de crits 
i braçades en l'aire, 
de cares radiants, 
desitjos i esperances. 
Si sospirava el cor 
sospirava debades, 
no podia trobar, 
no trobava una imatge 
que no fos de consol 
i d'alegria santa. 
Caminava pel món 
ple de gran  malaurança, 
cercant només la mort 
-i era tot joia clara-.