Aquest vaixell no vol partir jamai. 
Obsessió monstruosa de cadenes 
que pesen damunt mi. 
   I aquest vaixell 
no vol partir. 
  No vol partir. 
    Estirar-les. 
Per favor, aquest vaixell, aquest vaixell, 
que surti ja del port amb les cadenes! 
Només imaginar el ferro dur 
entre l'aigua brillant i els xocs metàl.lics 
i el vaixell caminant i el gran fum negre... 
Quin gran sospir, quin aire, quin gran vent! 
Només imaginar-ho! 
   Quina joia 
de córrer tot el port, lliure, i tombar 
enfollit dins el fang i l'aigua bruta! 
I sentir les cadenes allunyant-se 
rera el vaixell de foc i de fum negre...