''Si el record de passar la mà per la teva pell
ben bé podria tenir semblança
amb la rampa
de quan hem dormit
amb tot el pes damunt un braç.''
Jo em deman
quina diferència hi ha ara
entre tu, i un aplec de personatges femenins
dels quals m’hagués pogut enamorar
mirant algunes pel·lícules, si pels voltants de casa ja no ets matèria.
Si el record de passar la mà per la teva pell
ben bé podria tenir semblança
amb la rampa
de quan hem dormit
amb tot el pes damunt un braç.
Si les fotos que de tu em queden
podrien ser substituïdes
per pòsters o fotogrames
on sortís la protagonista
del film que m’agradava.
Si el record de la blavor
recorrent l’espinada quan ens besàvem,
pel fet mateix de ser record,
perd valor en la meva jerarquia inventada i, ara
la podria equiparar
amb l’eriçament del borrissol dels braços i la nuca
de quan llegim un poema que ens colpeix.
Per aquest i més motius
em plantejo que mai no hagis existit.
Ja res et fa matèria.