''...com si la mirada cerqués palpar,
o amb ulls directament atrofiats,
atavismes d'un passat solar,
eterna és la nit
dels peixos abissals.''

>
4. Els peixos abissals
21
/21
4. Els peixos abissals

*
Amb ulls enormes,
desorbitades les esferes,
com si la mirada cerqués palpar,
o amb ulls directament atrofiats,
atavismes d'un passat solar,
eterna és la nit
dels peixos abissals.

 

*
Anam despentinats
i mai no visitam l'odontòleg
perquè l'estètica
és una quimera de la llum.

 

*
Ocupats,
els homes passen el dia
mirant de front
(la columna d'os
perpendicular al foramen magnum),
i en tocar les nou,
i si no són massa urbanites,
se'n recorden d'alçar el cap.

Tot és així
perquè el zenit desaparegut
deixa de cremar les retines
i perquè el dia viu a la planta baixa de la realitat,
i la nit, a l'àtic de l'atzur, habita.

Enamorada
encén el plàncton,
retorna al món
la grogor de les camamil·les.

EMILI SáNCHEZ-RUBIO
De re nocturna, 2014