L'orb, al raval, escolliria, encara  
que no ho tenia decidit del tot,  
mentre bevien i parlaven, nues,  
pel menjador. Intentaria l'ama 

interpretar el seu silenci august,  
i en va seria, com passava sempre;  
i es callaria, al capdavall, amb un  
secret, dolgut, inexpressat disgust. 

Les mans sobre els genolls, callava l'orb  
mentre esperaven les xicones, sense  
saber a quina triaria. I ell 

trencaria el silenci finalment,  
i decididament designaria.  
"Aquella de la piga en una aixella".