''Et veig, majestàtica, 
com terracotta púnica, 
provocant el meu desfici.''

>
Noia del balcó
18
/54
Noia del balcó

Del teu balcó 
contemples la gent 
que camina, i el temps com passa.

Et veig, majestàtica, 
com terracotta púnica, 
provocant el meu desfici.

Dels teus llavis muts 
i del vent al cim de la murada 
varen néixer pluges d'aurora.

JEAN SERRA
Mester d'amant, 1992