No he desitjat mai cap cos com el teu.  
Mai no he sentit un desig com aquest.  
Mai no el podré satisfer -és ben cert.  
Però no en puc desistir, oblidar-te.  
És el desig de la teua nuesa.  
És el deig del teu cos vora el meu.  
Un fosc desig, vagament, de fer dany.  
O bé el desig simplement impossible.  
Torne al començ, ple de pena i de fúria:  
no he desitjat mai cap cos com el teu.  
L’odi, també; perquè és odi, també.  
No vull seguir. A mamar, tots els versos!