''res no m’agrada tant  
com enramar-me d’oli cru  
el pimentó torrat, tallat en tires...''

36
/105
I

res no m’agrada tant  
com enramar-me d’oli cru  
el pimentó torrat, tallat en tires. 

cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra. 

m’agrada molt el pimentó torrat,  
mes no massa torrat, que el desgracia,  
sinó amb la aquella carn molla que té  
en llevar-li la crosta socarrada. 

l’expose dins el plat en tongades incitants,  
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal  
i suque molt de pa,  
com fan els pobres,  
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat. 

després, en un pessic  
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,  
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,  
eucarísticament, 

me’l mire en l’aire.  
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme. 

cloc els ulls i me’l fot. 

VICENT ANDRéS ESTELLéS
Horacianes (dins Les pedres de l'àmfora), 1974