he llançat el pot a l’aljub  
mentre veia el migdia calent dels garrofers.  
crepitava el secà, adelerat de cigales èbries.  
amb el cordell, he pouat després l’aigua.  
era una aigua verdosa,  
o m’ho semblava a mi,  
era un petit miracle d’aigua.  
n’he begut lentament i complagudament. 

he comprès que m’estime així la vida,  
aquesta aigua petita, transparent, d’un aljub,  
distretament beguda.