molt més que un temple, bastiria  
amb les meues paraules, aspres i  
humils, una marjada com aquelles 

que vaig veure un dia a mallorca.  
les pedres, sàviament organitzades,  
amb una organització ben sòlida,  
contribueixen a salvar de l’erosió  
la terra batuda pels vents marins. 

m’agradaria, amb una semblant assemblea  
de pedres, preservar amb els meus mots  
un idioma, un país, una forma de vida,  
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom, 

com tampoc hom no sap el nom de l’autor d’una marjada.