Jo crec que la peresa i la humilitat són la base del nostre coneixement.

Els coneixements de la humanitat es basen en la peresa i la contemplació. Roberto Arlt volgué patentar la vessa un dia a una oficina sinistra del Buenos Aires de 1920: es varen riure d’ell. Però la història està al seu favor. No fou per humilitat la unió amb Déu de Santa Teresa? I les llargues converses de Sòcrates per l’àgora d’Atenes, no eren fruit del cansament d’ocupar-se dels fets ancil·lars del dia a dia? No era Aristòtil el que ens parlà del concepte d’ociositat?

Quan un es passa el jorn treballant en coses petites, no té temps de pensar. Per imaginar cal construir un espai mental que ens permeti albirar el mai no vist.

La descoberta de la tècnica del PCR, que ha revolucionat la biologia molecular, s’inscriu dins aquesta dinàmica. Kary Mullis s’estimava més agafar la planxa de surf i embrutar-se de sorra, que no pas sofrir els excessos del laboratori. Quan anava a trescar per les muntanyes, de cop li va venir una idea absurda, ja que ningú no l’havia posada en marxa mai: si tenia els nucleòtids i l’enzim polimerasa i un fragment d’ADN, el podia replicar tant com volgués. El problema era que la cosa sols va funcionar a mitges. Aleshores, si havia d’incrementar la cinètica, tots els llibres indiquen que cal incrementar la temperatura: però els enzims es rosteixen si aquesta puja massa. Però als guèisers que vénen de les entranyes bullents de la terra hi sobreviuen bacteris que no s’esfondren amb el brou calent: calia extreure la polimerasa d’aquests microorganismes. Per això ara cap assassí no pot deixar ni un cabell al lloc del crim.

Març-abril de 2009