Los ulls són per a mirar 
too que davant los ve, 
mes lo cor no pot amar 
sinó a coses que vol bé. 

Los ulls, tenint llibertat, 
no sé en veritat qui els culpa, 
perquè de cert los disculpa 
vostra bellesa i bondat: 
los ulls se poran cansar 
de mirar, vent lo perquè, 
mes lo cor no pot amar 
sinó a coses que vol bé. 

Los ulls molt prest se retiren 
de la part que no els va res, 
mes on lo cor està pres 
sovint miren i remiren, 
i, mirant, manifestar 
la qui cativats los té: 
mes lo cor no pot amar 
sinó a coses que vol bé. 

Los ulls són ambaixadors 
que noves porten al cor; 
lo cor los dóna favor 
si els agraden les amors; 
los ulls poden amainar 
de mirar sens perdre fe, 
mes lo cor no pot amar 
sinó a coses que vol bé.