Puix sou, senyora, la caixa 
on està lo meu tresor, 
io que fos lo cobertor. 

Vós sou gentil entre cent, 
i encara dic entre mil, 
tan galana i tan gentil, 
que em feu viure molt content; 
i puix sou tot l'or i argent 
de la caixa de l'amor, 
io que fos lo cobertor. 

Ai!, quant bé que us cobriria 
sense puntet discrepar! 
No hi ha qui ho sàpia contar, 
de la gràcia que ho faria; 
en tot honra i cortesia, 
sent la caixa del tresor, 
io que fos lo cobertor. 

Si faç alguna oradura, 
en açò só disculpat, 
que l'home que és namorat 
perd los estrems de cordura: 
puix sou mon bé i ma ventura,  
on està pres lo meu cor, 
io que fos lo cobertor.