A dos departir, 
units d'un voler, 
no hi basta poder 
sinó lo morir. 

Aquell que parteix 
de la qui bé vol, 
sa vida avorreix  
per lo que li dol, 
i en est competir 
de tant ben voler 
no hi basta poder 
sinó lo morir. 

Pensar apartar  
a dos ben volguts, 
savis sens dubtar 
s'hi troben perduts 
volent-hi argüir 
ab tot son saber: 
no hi basta poder 
sinó lo morir. 

A dos apartar, 
que s'amen de cor, 
no ho basta acabar 
vergonya ni por; 
per fer avorrir 
d'amor lo plaer 
no hi basta poder 
sinó lo morir.