Bella, de vós só enamorós. 
     Ja fósseu mia! 
La nit i el jorn, quan pens en vós, 
     mon cor sospira. 

Tot mon tresor done, i persona, 
     a vós, garrida. 
Puix no us vol mal qui el tot vos dóna, 
     dau-me la vida; 
dau-m-la, doncs, hajau socors, 
     ànima mia! 
La nit i el jorn, quan pens en vós, 
     mon cor sospira. 

Lo jorn sencer tostemps sospir, 
     podeu ben creure; 
i a on vos he vist sovint me gir 
     si us poré veure; 
i quan no us veig, creixen dolors, 
     ànima mia. 
La nit i el jorn, quan pens en vós, 
     mon cor sospira. 

Tota la nit que en vós estic 
     he somiat, 
i quan record sol, sens abric, 
     trobe'm burlat. 
No em burleu més: durmam los dos, 
     ànima mia. 
La nit i el jorn, quan pens en vós, 
     mon cor sospira. 

No us atavieu, anau així, 
     que prenc gran ira 
si us ataviau i algú prop mi 
     per cert vos mira. 
Nueta us vull, gest graciós, 
     ànima mia. 
La nit i el jorn, quan pens en vós, 
     mon cor sospira. 

Plagués a Déu que com io us mane 
     vós me manàsseu. 
Seria ma sort, per si us engane, 
     que m'ho provàsseu: 
que en vida i mort tot só de vós, 
     ànima mia. 
La nit i el jorn, quan pens en vós, 
     mon cor sospira.