[...] 

Aquest poble ha patit  
            i ha esperat  
          ha guaitat  
en silenci  
     sense dir res  
    cada matí  
         en obrir la porta  
mirant un costat i l'altre  
     com els llibreters de vell  
del carrer de la Palla  
           per veure si era hora  
            per veure si venia  
i venia una dona  
    amb una cistella de tristesa  
una noia de tacons durs  
      i silenci  
       i fred  
Aquest poble nostre  
          ha patit  
            i ha esperat  
          nit i dia  
com al capçal  
  del malalt  
       que es moria 

[...] 

El malalt  
    el moribund  
   alenava encara  
encara vivia  
        malgrat els quaranta anys  
      malgrat les privacions  
Però foren quaranta anys  
        terribles  
          de botes feixugues  
de mans amb claus  
        d'ocells de becs constants