''Aquest poble nostre  
          ha patit  
            i ha esperat  
          nit i dia  
com al capçal  
  del malalt  
       que es moria.''

47
/105
II

[...] 

Aquest poble ha patit  
            i ha esperat  
          ha guaitat  
en silenci  
     sense dir res  
    cada matí  
         en obrir la porta  
mirant un costat i l'altre  
     com els llibreters de vell  
del carrer de la Palla  
           per veure si era hora  
            per veure si venia  
i venia una dona  
    amb una cistella de tristesa  
una noia de tacons durs  
      i silenci  
       i fred  
Aquest poble nostre  
          ha patit  
            i ha esperat  
          nit i dia  
com al capçal  
  del malalt  
       que es moria 

[...] 

El malalt  
    el moribund  
   alenava encara  
encara vivia  
        malgrat els quaranta anys  
      malgrat les privacions  
Però foren quaranta anys  
        terribles  
          de botes feixugues  
de mans amb claus  
        d'ocells de becs constants  
  
  
  

VICENT ANDRéS ESTELLéS
Puig Antich (fragments), 1989