Espès e molt sovent 
per plorar los ulls se torca: 
-¿Qui sóts vós, dona plasent, 
a qui.l cor se deschonhorta? 
-Vei enveja qui aporta 
mos fills a perdició. 
Si volets saber qui só: 
Són la illa de Mallorca. 
[...]

Mos fills desobedients 
als estranys m'han subjugada.  
Per los llurs mals regiments 
concòrdia han gitada, 
e fortment l'han avilada 
del regne, ab deshonor; 
e sa germana amor 
ab trompes l'han bandejada. 

Rancor e impietat, 
les quals eren bandejades, 
enveja ha tant tractat 
que en la illa són tornades; 
totes tres són més preades 
e regeixen l'estament, 
e per major honrament 
en tot fet són demanades. 
[...]

No em sé per quina raó 
los meus fills m'han avorrida,  
ne per què divisió 
entre ells és establida. 
Si ma gent era unida 
viurien segurament. 
Lloar me puix a la gent 
que de tots béns són fornida. 

[...]

-Frare Entelm, oh fill car! 
Oh, de les tres lletres mestre! 
Lo morisc vos és tot clar, 
e en l'hebraic sóts molt destre. 
¿E què atròbats en letra 
que.n sia ocasió 
d'aquesta divisió 
e d'aquest meu gran sinestre?

-Senyora, antigament, 
ans que fóssets crestiana, 
havia gran uniment 
en la vostra gent pagana, 
en tot lloc feien ufana 
de la llur dilecció. 
Mai no fo tal unió, 
de migjorn a tramuntana. 
[...]

Can la lluna, del seu llum 
aminvant, creix per son nombre, 
ell ordonà un perfum 
sots un arbre, en la ombra. 
De semença de cogombre, 
ungles d'hom, sang mestrual, 
paparres, fulles d'orval, 
primer tot lo lloc escombra.  
[...]

Despuis del dia ençà 
cascun son par abandona; 
la u a l'altre tot mal fa, 
e li tracta e li ordona. 
E lo lur rei de corona, 
havent son poble partit, 
valentment fo desconfit 
pel comte de Barcelona

[...]

Senyora, per bona ment 
vostres precs obeiria, 
si venir segurament 
del vostre poble poria. 
L'anar molt leu me seria, 
mas fa'm por que, al tornar, 
ells no-s volguessen pagar 
de mi, si res los devia.

[...]

Així me'n pren com al gall, 
qui, per por, de l'hom s'estriga, 
despuis que aprés lo vall, 
a la porta plegadissa, 
al costat d'una bardissa 
viu mon companyó cremar; 
un altre en viu socarrar 
dins aquell any en Eivissa. 
[...]

Un eximpli us en vull dar: 
tres llances ensems lligades 
a tard se ponan trencar 
mentre sien ajustades, 
e si són deseparades 
rompran-se lleugerament; 
mentre hi haja uniment 
jamai no seran trencades.