Escriptor mallorquí que va escriure gran part de la seva obra en àrab. 

Tot i que fou ordenat franciscà i que s'endinsà en l'estudi de la teologia cristiana, als trenta-cinc anys es convertí a l'islam, es mudà a Tunis i baratà el nom per Abu Muhàmmad Abdàllah Ibn Abdàllah at-Tarjuman al-Mayurqui.

És autor del Llibre de bons amonestaments (1398), un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil, que té una gran difusió a les escoles d'arreu dels Països Catalans fins ben entrat el segle XIX. També va escriure Cobles de la divisió del Regne de Mallorques (1398), un poema al·legòric de 123 estrofes; i un seguit de Profecies (1404-1407), on fa al·lusió a la política i la religió. Se li atribueix l'autoria del recull de refranys Llibre de tres (1405-1407).

Però la seva obra més coneguda amb diferències és Disputa de l'ase (1418), una narració satírica d'una gran agilitat expressiva, on l'autor discuteix amb un ase sobre la superioritat de l'home enfront dels animals. El llibre s'inspira en els apòlegs àrabs i fou acusat -i prohibit per la Inquisició- d'anticlerical.

Explicà la seva conversió a l'islamisme i les flaqueses del cristianisme a Tuhfat al-'aribfi radd 'alà ahl al-salib (1420).

Part de la seva obra ha estat traduïda també a l'alemany, anglès, castellà, francès i rus. La difusió de l'autor creix enormement després que cantautors com Raimon popularitzessin alguns dels seus poemes.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Anselm Turmeda) per Josep Miàs.