Preserve molt la meua soledat.  
Com un gran bé l'acaricie i tempte.  
Ningú no sap el que a ella li dec,  
un sentiment feroçment solidari  
amb qui pateix, amb qui espera en silenci;  
un vast amor per la mort i la vida,  
cosa total, universal principi.  
Defense molt la meua soledat,  
el meu racó, petit, de cada dia,  
el meu jardí o el meu convenciment.  
Si el deixe un jorn em moriré aleshores.  
I el deixaré, arribat el moment  
per la més gran soledat irreducta.