fondo plaer, fondos béns, fondes coses! 

ens has vençut, car ne volies més  
d'aquells esguits, tots dos contemporanis,  
i no hem pogut complaure't novament,  
segons has dit, assenyalant fallides,  
com era que, havent-te entrat tots dos  
al mateix temps i sense previ acors,  
l'un ha sortit, eixut, abans que l'altre,  
i tot, així, no ha estat simultani.  
som aprenents i has d'ésser comprensiva.  
el teu cos fou doble camp de batalla  
on han lluitat molt contràries forces.  
sols el teu cos ha restat vencedor  
-cintura breu, alts els pits, cul feixuc,  
molt novençà, encara que has parit,  
per més que sols haja estat una volta  
i com si res, tan cofoi el tenies-  
del brusc combat, de la irada batalla.  
eixarrancats havem restat nosaltres,  
mentrestant tu més de festa en volies,  
o és que potser, volies la vuitava,  
i amb hàbils mans, llengua concupiscent  
i càlids crits com d'insistent ocell.  
hem canviat de forat aleshores,  
amb gran delit, renovellada fúria,  
i hem reviscut novament el debat. 

 fondo plaer, fondos béns, fondes coses! 

ens has deixat, darrerament, al llit,  
abandonats i sense consistència,  
i amb pas lleuger has davallat molt digna.  
davant l'espill, amb les puntes dels dits,  
t'has despertat els pits i l'engonal.  
amb els teus crits no hem pogut pegar ull. 

havem fundat, a la doble fondària,  
secret august, irrepetible, únic! 

 fondo plaer, fondos béns, fondes coses!