No               Sempre sotmès a forces molt obscenes  
demane      que han bandejat la meua vida pobra  
perdó         amb arguments de colèric braó,  
                   que mai no entenc ni hi haurà qui els entenga;  
                   sempre sotmès a forces molt obscures,  
                   no he pogut fer allò que m'estimava.  
Rebel•lia   Amb fet brancut, deien fosques paraules  
                   que no he acceptat: atenyien a l'íntim  
                   convenciment central de l'existència,  
                   sempre dolgut, però invencible sempre.  
Dignitat    He procurat la dignitat més casta,  
                   àdhuc en greus moments contradictoris,  
                   i he pogut dir el mot amarg i just.  
Tothom     Tothom ho sap i no entraré en detalls:  
ho sap       mireu allò que he dit i el que he callat  
                   i en els moments que ho callava o ho deia.  
                   La dignitat era un íntim tresor  
                   que m'he mirat amb ulls d'afany secret:  
                   l'he preservat amb ungles, dents i colzes,  
                   l'he defensat a tota ultrança i sempre,  
                  i no he permès cap taca ni cap dubte.  
                   [...]  
Jo cantaré  Jo cantaré, i per mi cantarà  
                   tota la gent que amargament espera  
                   La meua veu l'han d'escoltar els segles  
                   amb tendre amor, reconeixença casta.  
                   Cante, sotmés, síl.labes de metall,  
                   metall cremant, els metalls de l'aurora.  
Galls         Galls matiners ja l'han endevinada  
                   per sobre els murs i les altes terrasses.  
                   No ha de trigar la llibertat, unànime.  
Duc una    Jo duc al pit, socarrada, una estrella  
estrella     que resplendeix, sobretot a la nit.  
                   [...]  
                   D'indignitats us puc parlar moltíssim.  
Societats    Societats anònimes de llops  
anònimes   on hi ha un aví incipient de carn,  
                   on hi ha un anyell de carn rosada i tendra!  
                   Societats anònimes de corbs  
                   corporatius, corporativitzats,  
                   xuclant la sang honorable del poble  
                   alegrement i sense fer-ne cas  
                   de plors, de precs, d'intimitats inermes,  
                   fins esgotar l'humil pètal darrer.  
                   Societats anònimes de tigres  
                   sempre guaitant la coloma innocent.  
                   Societats anònimes, voltors  
                   tots congregats en congregació  
                   seguint el vol de l'humit colomí.  
                   Societats anònimes, tenebres,  
                   horror només i vergonya i tristesa.  
Hem patit Molt hem patit, companys, i molt se'ns deu.  
                   Ho guanyarem saltant les barricades.  
                   Mai no podran contra uns himnes de còlera.  
                   Mai no podran contra un amor irat.  
                   Esclaus serem, només, del nostre deure,  
                   i acomplirem tot allò necessari.  
País            Treballarem pel nostre País, alt  
                   com una llum determinant i clara.  
                   [...]  
Esclavatge Poeta esclau, no d'un amor, d'un odi,  
                   car m'han volgut anihilar, corcar.  
                   Mes no han pogut: la meua veu s'aixeca  
                   i entre les veus canta l'himne fecund  
                   que arribarà als confins de la terra.  
Els fets      Els fets m'han fet, determinant ma vida,  
                   determinant la forma de conducta,  
                   sempre germà d'aquell que ha patit tan  
                   injustament i no diu res i espera.  
                   Eles fets m'han fet, i surt alegre a l'alba:  
                   la rep amb mans cordials i besades.  
                   La llibertat no és ja una bandera:  
                   necessitat, necessitat diària  
                   que val molt més i para taula i llit.  
                   Els fets m'han fet, uns fets determinats,  
                   els fets m'han fet i no uns pàl•lids estudis.  
Cançó        Companys, amics, jo me'n vaig amb vosaltres.  
                   Ho he decidit i sóc content i cride.  
                   Puge balcons i canten les senyeres.  
                   M'esperareu i cridaré amb vosaltres  
                   cançons d'amor i combat i esperança.  
L'estrella   Fosforascent, s'il.lumina una estrella  
                   dintre el meu cor, al racó de més pena.  
                   Cinc puntes té, una unanimitat,  
                   un clar destí, combat ferruginós.