4

Sí, dibuixar-te, a còpia
de versos; que els intents
constants vagin, inhàbils,
figurant el relleu
de bellesa; emmotllar-te
de poesia, més
precisa cada volta,
i, com l'aire en la pell,
que arribi al dolç contacte
de tu el meu pensament.
Que el vers prengui la forma
teva, com l'amor meu,
i que hi restis impresa,
ja eterna i diferent.
No pura estàtua, freda
com un marbre quiet:
càlida com la vida,
oferta al goig, al bes,
com l'amor t'afaiçona,
com et veig, com no ets,
com ets, sí, última imatge
del meu somni ascendent.