No ja el ressò de tots els mars del món
dins aquesta aigua presonera i mansa,
amb molls a on el flanc la nau atansa
amb la fatiga d'un gran pes pregon;

no ja el batec coral del port que envia
i rep uns missatgers ardits i bells;
també el repòs de barques i vaixells,
el roig que empeny mentre que el blau somia,

la popa, aquí, on dansa un viu llambreig,
la corba, allí, soberga, d'una amura,
el bosc de pals, la incerta singladura
dels núvols, forts uns braços a l'ormeig,

l'ormeig sensible al cant del mar que crida,
el vent sotjant les veles a l'eixida.