1

Vull enaltir-te externa i contemplada,
conjuntura de tu i aquesta primavera.
Primavera hi haurà mentre perduris
amb la teva bellesa, o potser fins que mori
a tu el meu cor... Oh, no! Qui pogués aturar
els batecs del meu cor, sorpresos, quan t'he vist,
o la conquesta de la teva gràcia
tornar a emprendre, tan lenta com constant!
Meva, sí, però ensems externa i teva,
no el meu somni de tu, inconcret i tèrbol,
que en la teva presència cal que es fongui.
El meu amor abans et va elegir
i t'ha elegit avui, diàriament t'eleva
en el secret triomf sobre els ploms de l'oblit.