Fons de l'avenc, imatges llargarudes.
Llampecs del somni i perdedors camins
on troben viva angoixa i coltells fins
les ànimes, a penes conegudes;

o, tal vegada, en un rar tomb, caigudes
a un món idíl.lic -alts ocells, flautins
d'aigua, un sol crit: amor!-, oh breus jardins
d'on les treuen cruels forces temudes.

Anhel inútil amb l'advers rigor.
També hi regeix l'astuta llei. Espera
a la sortida, el groc desert d'enyor.

I entorn de flors ocultes s'exaspera
l'eixam brunzent. Fals paradís d'amor,
regne exigit d'on fuig l'ardor darrera.