Pel febrer,
quan canvia flor per fulla
l'ametller,
i el Pla Roig, amb nova brulla,
de roig torna verd, se'n va
a ballar
el jovent,
alegre de cel i vent.
El tambor ja fan sonar,
la flaüta ja se sent.
A ballar,
entre el vent, sota el cel,
els fadrins de Sant Miquel!

Tot camí
acosta el camp cap al pi
d'En Noguera.
Com una era
hi ha davall,
i allí, a la tarda, és el ball.
Engresquen, vulguis que no,
la flaüta i el tambor.
L'al.lota no es fa pregar,
la gent ha obert rotllo, i dins,
a dansar
els fadrins!
A ballar,
entre el vent, sota el cel,
els fadrins de Sant Miquel!

Més ample que el de la gent,
formen rotllo els puigs, i encara
un cinyell d'escuma clara
fan i desfan mar i vent.
Transparent
és el goig
del Pla Roig
i el jovent.
A lluir i encativar,
amb voltes gentils, donzella!
A trenar la dansa bella,
amb peus alats, jovençà!
A ballar,
entre el vent, sota el cel,
els fadrins de Sant Miquel!

Au, a ballar, mentre el sol
brilla al cel! La nit noi espera!
És un vol
el ball, al pi d'En Noguera.
Modesta, l'al.lota avança
a passes curtes. Lleuger,
volta el jove aquesta dansa
de tots els bots que sap fer.
La gent, ballant, va animant-se:
no ballar
no pot ser.
A ballar,
entre el vent, sota el cel,
els fadrins de Sant Miquel!