''La mar, vasta, existeix,
és amada. Són veles,
blau, escuma, abraçades.''

45
/59
Riba

La mar, vasta, existeix,
és amada. Són veles,
blau, escuma, abraçades.
Pols, fullams, terra endins
-el goig: ratlla, topada-,
i camins lluminosos
que, com la mar, s’estenen.
 

MARIà VILLANGóMEZ
La mirada, 1958