Tirem els llibres! Ja no pots,
ara és que ja no pots llegir.
Les ratlles són gargots
i cap endins escoltes, peròo escoltes sens fi,
una poesia a mig dir.

Hi ha moments que sols entenem
el propi poema. Tirem
els llibres! Oh feixes del cor!
Avui hi seguem amb falç d'or,
i el cor diu més que els llibres que més ens estimem.

Que pobres, els versos ja escrits,
adés garlaires, vora dels versos per escriure!
Però el profund murmuri aspira a viure
a llavorats palaus, amb alts mots escandits,
i prest ens posarà la ploma als dits.

Avui la poesia a crits tanca la porta
a veus amigues de lluor malmesa.
Demà la cega febre veurem, als versos, morta
i embalsamada. Els mots tindran pròpia bellesa,
i àdhuc retiraran a l'ombra on han fet presa.