Errant a la ventura 
pel vespre sinuós, 
entre el foc i les ombres, 
he posseït el cant.

Fill del foc i les ombres, 
a recer de la nit, 
el vent de la paraula 
se m’ha tornat un arbre.

Abocat a les ombres, 
arrelat en el buit, 
la claror dels estels, 
la quietud del vent, 
fan tremolar totes les meves fulles.