Àcida fruita amb un reflex daurat 
sobre la galta efímera i glaçada, 
molla de rou de moltes nits, 
so de campana de l’aurora.

Fluida polpa, nodreix 
una vegada més el qui vetlla, 
mitiga la set ardent 
de l’àrid cor, destrava 
la llengua del mut; 
brollin paraules de lloança  
d’aquesta boca feta per al cant; 
que simplement digui les coses, 
una per una, les intactes, 
virginalment ofertes: 
muntanya, silenci, poma.

Convit a gust veritable 
de la terra, so de l’alba, 
guardaré totes les coses 
fins a l’últim crit foscant.