He lluitat amb un àngel 
d’inusitat ardor 
-ell gran i fort, jo temerari-, 
vingut a mi perquè participés 
d’allò més alt que salva.

Tens com la nit, amb meravella 
i espant, entre les seves 
mans debatent-me, quin misteri 
naixia en mi, que m’igualava 
com a la nit, sobrepassant-me?

Quasi vençut, ell em cedia 
part del seu foc, jo veia 
l’escala de la llum, 
per on els cants davallen 
al solitari cor.