M’endinso pel teu àmbit, primavera 
del càntic, una veu entre les veus 
ofertes al Callat, que per les coses 
m’envia el seu alè. Quina avinguda 
secreta tot de sobte m’ha portat 
a delitós paratge? Selva muda, 
com els infants camino, lliure, lliure, 
sentitnt la quasi veu que del Callat 
arriba a mi, bevent el seu somriure.