Tant erro, foll, per un camí de foc, 
tan sobirà d’un dolorós afany, 
que més que foll sóc un ardent estrany, 
segur només del foc per on em moc.

Tan delirós, tan ebri del deport 
de bracejar en la flama i fer-ne guany, 
cremant-hi més, que estic en unn parany 
d’on mai no sortiré, ni viu ni mort.

No vull confort, ni llit, ni dolç recer 
ni calma que no sigui la del mar, 
ni sostre que no sigui l’aire ver.

Acabi el joc de ser foll moviment, 
crit anhelant i goig i cec atzar 
en escampall de cendres sota el vent.