Cap altra llum, excepte 
la brasa del conyac. 
                                Esborrifada, 
la tarda, tremolant sobre els terrats, 
amb ulls de fred ens mira. 
I tu agafes de la llibreria, 
corcada pels records adormissats 
entre papers, una gruixuda espelma 
vermella i la poses a la taula 
del tocadiscs. 
                      De boca a boca 
no hi ha distància: justament convé. 
Respira en mi, beguem-nos tot el cos 
jaient a terra. 
                    De la tarda 
no en queda res. 
                          Davant, les galeries 
s’encenen com fogars. La nit civil s’ajoca, 
negra ocellassa, damunt tot. Comencen 
les fresses de la fosca. 
                                   Se’ns ha fet un nus 
difícil de desfer. Tanquem els finestrons.