Encenc el fanal vermell
i un foc petit per escalfar-me,
que passo fred tota la nit,
aquí, vetllant, quan tot recobra
l'exacte pes i la immobilitat
indiferents.
Miro la nit amb ulls esbatanats,
em preparo no sé per a quins actes,
mormolant entre dents com un que sap 
un vell secret.
                     Sóc en el fosc,
entre adormits, el vigilant de l'obra.