PERFECTAMENT RECORDO

Perfectament recordo que venies 
pel carrer de la mar, amb foc als ulls, 
quan em veieres en el fosc on t'esperava. 
Sense dir res vàrem anar a un carrer 
del vell raval, terrós i pedregós i rost, 
i, allà, contra la tàpia d'un hort ens abraçàrem 
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú; 
i quan el goig fou caçat fins a l'esglai convuls 
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents, 
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim 
uns altres, ja per sempre units.