Aventurem-nos un matí d’abril
a recórrer a ple sol, insinuat només,
les avingudes netes fistonades d’herba
d’aquest jardí sense encara records.

Anem fins a l’umbracle a reposar,
sense dir res, sentim-nos l’un
molt prop de l’altre. No ens toquem.
                  Evaporem-nos.