Tan sols la flama 
d’un ardor sense límits 
he posseït: encara em dicta 
foscos, a voltes perillosos cants.

Per ella em vaig conèixer 
per primera vegada; 
en un altre, per ella, 
vaig tornar-me de cop.

Un dia el solitari 
cor va donar-se amb meravella  
i espant.  
              Pocs et provoquen, àngel, 
a ser vençuts per, a la llarga, vèncer.