Pública flor i publicat enigma,

pública flor del taronger, de pètals 
d'algun antic calendari de pedra, 
principi dens, remotíssim, perdut, 
oh flor del sí, oh flor sagramental! 
Arriba març: com un vedell arribes 
atarantant els matins del meu poble. 
Molt has torbat la meua adolescència 
i encara més la meua maduresa. 
Olor dels horts, preponderant, total, 
que convocaves guitarres molt dolces, 
aigua del rec, fertilitats incògnites.

El meu cant ol a flor de taronger, 
com el meu cos, tota la meua vida.

Segell, anell, lenta olor que penetres 
cambra i cervell i te'n duus els amants 
a fer l'amor i fer les seues coses, 
olor profunda i rica en savieses.

Per ella sols, tan sols per ella, dic 
el compromís de tornar altre jorn: 
que creuarà els carrers del meu cant 
com ha creuat tota la meua vida.

Un pam més alt que el més alt, arribava 
la seua olor de vida i descendència.