Si la claredat sona 
per tanta calma infanta, 
no és per res més, no, no, 
que per haver seguit 
tant silenci de marges, 
la nit, el camí obscur  
de la recta ignorància. 

Anar per terra fosca 
és tenir ja una fonda 
voluntat de brillar. 

Dir que sí a tot moment, 
a tot aire, a tota aigua, 
çno és allargar el gest 
per donar sol, taronges, 
rius clars ni mans d'amor. 

Dir que sí a tot aire 
és voluntat de rebre 
tot quant no saps ni sents, 
i esperar, nu de gest, 
fruit que no t'han promès, 
i creure, com una font,  
que dus claror, que brilles, 
però que ets cec i sones. 

Armat d'un sí, amant, 
amb el call de la mà 
tot ple de soledat, 
per la marina estranya 
dels sentits astorats, 
passa, salta, vola, ràpid, 
travessa, que et treu remor 
ja la teva clara i única 

Primavera espigada.