Jo tresco per un bosc sense confins,
de somnis blaus i aurífiques ñquimeres,
i em perdo per la ratlla dels camins
cercant la resplendor de les dreceres.

No duc altre guiatge que el meu seny
(tèrbola flama dins la nit obscura),
i un alt neguit que em burxa i que m’empeny,
i un baticor que em frena i em detura.

Converso amb els ocells i els fontinyols,
sé nius de versos i de picarols
i a cada dit m’hi crema una lluerna;

camino follament enamorat,
i cerco, entre les ombres, aclucat,
l’alba frescor d’un raig de llum eterna.