Adéu, orenetes. 
Torneu l'any que ve. 
La branca florida 
traurà el cirerer.

Rovell a les teules; 
silenci del niu. 
Sou fora vosaltres,  
és fora l'estiu.

I encar la figuera 
té el fruit secanell. 
Hi llu la ferida 
del bec de l'ocell.

Un vol de cardines 
s'eixampla de lluny. 
La ronda no para, 
la vida s'esmuny.

Pel desert de l'aire, 
si altre ocell no hi ha, 
el pit-roig vindria 
mon vidre a trucar. 
Tot passa, mes torna 
i arriba i se'n va.  
 

II. EL CAVALLER DEL BOSC

En un cavall negre la llinda travessa, 
en un cavall negre la llinda del bosc. 
La clara petjada s'acosta de pressa. 
Com baten els ferros batega son cor.

Les branques l'estrenyen a dreta i esquerra. 
Damunt la crinera la cursa l'ajup. 
Les fulles oblida, les brides aferra, 
guspires dels ferros li encenen els ulls.

Voldria aturar-lo, i al vent qui l'atura? 
En un cavall negre, se'n va el cavaller. 
Esborra el capvespre la seva figura, 
es perden les clares petjades al vent. 
 

III. TARAL·LEJANT

Tot seguint el meu camí 
     veia una ombra clara. 
Com brillaven els teus ulls 
     sota l'ala blanca! 
A la vora del canyar 
     l'oratjol callava. 
Ombres del camí fondal, 
     ecos de rialla.