Vora el barranc dels Algadins 
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire 
que per a omplir d'aroma l'aire, 
no té lo món millors jardins. 
Allí hi ha un mas, i el mas té dins 
volguts records de ma infantesa; 
per ells jo tinc l'ànima presa 
vora el barranc dels Algadins.

   Vora el barranc cels Algadins, 
s'alcen al cel quatre palmeres; 
lo vent, batent ales lleugeres, 
mou son plomall i els seus troncs fins. 
En ells, millars de teuladins 
fan un soroll que el cor enxisa. 
¡Qui ouir pogués sa xillerissa 
vora el barranc dels Algadins!

   Vora el barranc dels Algadins 
l'aigua corrent los camps anega; 
en sos espills lo sol llampega, 
i trau l'arròs verdosos brins. 
Sona el tic-tac en los molins; 
i al caure el sol, caçadors destres, 
a joca van d'ànecs silvestres 
vora el barranc dels Algadins.

   Vora el barranc dels Algadins 
mourà demà les palmes l'aire, 
li donaran los horts son flaire, 
i sa cantúria els teuladins. 
Lo mas demà guardarà dins 
dolços records i imatges belles; 
¡jo no podré gojar ja d'elles 
vora el barranc dels Algadins!