Poeta, periodista i polític conservador valencià. 

Esdevengué el líder més visible de la Renaixença literària valenciana i fundà l'entitat cultural Lo Rat Penat, des d'on naixeren els Jocs Florals bilingües del País Valencià. Tot i que va escriure indiferentment tant en castellà com en català (que ell anomenava llemosí), tengué relacions estretes amb intel·lectuals d'arreu dels Països Catalans com Verdaguer, Víctor Balaguer, Costa i Llobera, etcètera, que es fan paleses als tres volums de l'Epistolari Llorente (1929-1936). 

De fet, la seva obra poètica persegueix els temes majors de l'univers jocfloralesc, amb composicions lingüísticament hàbils i formals on predominen qüestions sentimentals i historicistes que s'identifiquen amb la idealització del món rural valencià, una estètica i un estil que la crítica ha donominat llorentinisme i que ha tengut una gran influència dins el panorama de la poesia valenciana.

Després de la seva mort, l'any 1911, començaren a aparèixer un seguit d'antologies que serviren per commemorar la seva figura i obra poètica: Llibret de versos (1914), Poesies valencianes (1936), Antologia poètica (1958), Poesia valenciana completa (1983), etc. La seva obra valenciana completa es publicà el 2013. 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Teodor Llorente) per Josep Miàs.