Aquest bar s'ha bastit d'olor a rovell, 
de suor, d'humitat i cafetera, 
del davantal sollat de la cambrera, 
de l'oli de fregir, vescós i vell.

de la pudor d'orins com un coltell 
que fibla encara el dens de l'atmosfera, 
del rostre de derrotes i l'espera 
de deixar-se en el got la por, la pell...,

d'un borratxo cantant-se a si mateix, 
d'un decadent de somni improvisat, 
de l'alcohol que els empeny i els agermana,

del brut en fotogrames que fa el greix, 
d'un ambient endogàmic i tancat 
i el testimoni d'un que s'hi encomana.