Repara la papallona 
com sempre volatejant 
a l'entorn de la flamada, 
volta més que voltaràs.

Claror tan viva l'encisa, 
dins ella s'hi vol negar, 
què hi fa que es socarr ses ales 
quan enlluernada cau!

Si en surt, a voltes, amb vida, 
no en surt penedida mai; 
lo pler sentir no li deixa 
la coïtja del cremat.

Si màrtir de la bellesa, 
la vida acaba, què hi val! 
mal tenga la mort segura 
cercant lo bell morirà.

Mon cor és la papallona, 
volta més que voltaràs, 
los teus ulls són la flamada 
on mon cor se vol cremar.