''De béns e plaer tostemps abundós
sempre freturós de dol e tristor
no estic desitjós de veure dolor
de pendre muller ben cobdiciós ''
que llegint-la per llarg diu contentament,
e llegint-la per mitat diu descontentament
De béns e plaer tostemps abundós
sempre freturós de dol e tristor
no estic desitjós de veure dolor
de pendre muller ben cobdiciós
solaç ab cantar io prenc en repòs
del tot vull fugir pensar en la mort
ni em plau gens oir res que em desconhort
lo riure i ballar tinc per mon espòs.