Aquests dies així, més em valdria

perdre'm dins la mar gran.

                                                 Abans de fer-ho,

deixar ben net d'imatges i alenades

el mirall on m'afait. La meva cambra,

ben oberta a orejar-se.

Totes les veus, ventades.

Sols llavors partir

i, en ser molt lluny, quan ja ningú em destriï,

envejar, sense planys, la benaurança

d'aquell que, a algun lloc, mor

a l'hora exacta quan calia fer-ho

per mantenir intocada

l'armonia del món.