Amb la saliva ungeixes la saliva

de llengua espesseïda dels meus llavis,

per la teva aigua pàl·lida aigua viva

segons s’acreix el dia al vespre en sang

ferida dels meus llavis, homofílica

deu que al teu déu sagnant ja cicatritza

i hi beu i s’hi aiguabarreja enllà,

allà on endins o enfora,

allà on ni dins ni fora, desemboca

allà en la teva boca

l’aigua fosca ara per la teva boca

clara.